Durant el temps que va durar la seva relació laboral amb el GATCPAC (des de 1934 fins al 1936), Margaret Michaelis va rebre alguns
encàrrecs de fotografia d’arquitectura. Per dur-los a terme, en lloc
d’utilitzar la Leica, va fer servir la seva càmera de gran format (de plaques). Els fotoreportatges arquitectònics responien a la necessitat de l’agrupació d’arquitectes de tenir un registre en imatges dels edificis acabats que, en la majoria de casos, es publicaven a la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea.
Durant el procés de realització dels reportatges, Michaelis solia anar acompanyada
dels arquitectes que havien dissenyat el projecte dels edificis, un fet que
responia a dues raons: la primera, que els arquitectes li demanaven in situ
quines zones de l’edifici calia fotografiar, i la segona, que els autors de
l’obra de vegades també volien fer les seves pròpies fotografies, tal com es
mostra a l’edifici Astòria i al de l’escola.
Les fotografies fetes per Michaelis de l’edifici Astòria
(obra de Germán Rodríguez Arias), de l’escola de Palau-solità i Plegamans (obra de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé) i les de la casa particular Torre Eugenia (obra de Ricard Ribas Seva) també serveixen de document històric de la nova arquitectura moderna que el GATCPAC va crear durant la II República.
